 |
| MÁS SERRAT |
Temps, fa temps hi havia, vostè, mestra,---->Hace mucho tiempo había, usted, maestra
i el seu món de tinter i banc,-------------->y su mundo de tintero y banco,
pissarra i davantal blanc------------------->pizarra y delantal blanco.
Bon dia, de matí, ens deia dempeus,--------->Buenos días, por la mañana, nos decías, en pie,
entre dues "fotos" i una creu,-------------->entre dos fotos y una cruz,
una oració i una cançó---------------------->una oración y una canción,
i a la galta un petó.----------------------->y un beso en la mejilla.
Bon dia mestra...----------------------->Bueno días, maestra...
Però vostè no ha sabut mai, mestra,---->Pero usted no ha sabido nunca, maestra,
que quan volíeu que cantés------------->que cuando quería que cantara
que tres per una feien tres------------>que tres por una son tres,
els meus ullets grataven francament----->mis ojos buscaban en realidad
els genolls que púdicament------------>las rodillas que púdicamente
vostè apretava i apretava------------->no dejaba usted de apretar,
però un número no val.---------------->pero un número no vale
el que una pell rosada...------------->lo mismo que una piel rosada.
Malgrat ens feia anar a església----->Y aunque nos hacía ir a la iglesia
i em prenia la regalèssia------------>y me quitaba el regaliz,
aquell------------------------------->aquel
era un món petit i meravellós,------->era un mundo pequeño y maravilloso,
un món de guixos de colors----------->un mundo de tizas y colores
que pintàveu vós-------------------->que usted pintaba
i esborràveu vós.----------------->y borraba.
Sols vostè voltada de capellans----->Sólo usted, rodeada de curas,
donàveu raó per a dir-se "infants"--->daba razón para llamarse "niños"
a un món de quatre pams.------------->a un mundo de cuatro palmos.
I si mai penseu en mi, mestra,------>Y si alguna vez piensa en mí, maestra,
que dels vostres ullets blaus-------->que de sus ojitos azules
hi neixi sempre aquella pau---------->nazca siempre aquella paz
que feia un xic més dolça l'escola--->que endulzaba la escuela
i no se us faci un nus la gola------->y no se me atragante
dient: "què han fet... on han dut--->diciendo: ¿qué será de ellos... dónde estarán
el meu grapat de menuts..."--------->mis pequeños...?
MÁS SERRAT
Perquè vós no sabíeu, mestra,------>Porque usted no sabía, maestra
que el món és el mateix...---------->que el mundo es el mismo...
que l'home és el mateix...---------->y el hombre también...
i no és el mateix,------------------>pero no es lo mismo,
l'olor de vostè,--------------------->el olor a usted,
ai! mestra,-------------------------->¡ay!, maestra,
que l'aire del carrer.-------------->que el aire de la calle.
i el seu món de tinter i banc,-------------->y su mundo de tintero y banco,
pissarra i davantal blanc------------------->pizarra y delantal blanco.
Bon dia, de matí, ens deia dempeus,--------->Buenos días, por la mañana, nos decías, en pie,
entre dues "fotos" i una creu,-------------->entre dos fotos y una cruz,
una oració i una cançó---------------------->una oración y una canción,
i a la galta un petó.----------------------->y un beso en la mejilla.
Bon dia mestra...----------------------->Bueno días, maestra...
Però vostè no ha sabut mai, mestra,---->Pero usted no ha sabido nunca, maestra,
que quan volíeu que cantés------------->que cuando quería que cantara
que tres per una feien tres------------>que tres por una son tres,
els meus ullets grataven francament----->mis ojos buscaban en realidad
els genolls que púdicament------------>las rodillas que púdicamente
vostè apretava i apretava------------->no dejaba usted de apretar,
però un número no val.---------------->pero un número no vale
el que una pell rosada...------------->lo mismo que una piel rosada.
Malgrat ens feia anar a església----->Y aunque nos hacía ir a la iglesia
i em prenia la regalèssia------------>y me quitaba el regaliz,
aquell------------------------------->aquel
era un món petit i meravellós,------->era un mundo pequeño y maravilloso,
un món de guixos de colors----------->un mundo de tizas y colores
que pintàveu vós-------------------->que usted pintaba
i esborràveu vós.----------------->y borraba.
Sols vostè voltada de capellans----->Sólo usted, rodeada de curas,
donàveu raó per a dir-se "infants"--->daba razón para llamarse "niños"
a un món de quatre pams.------------->a un mundo de cuatro palmos.
I si mai penseu en mi, mestra,------>Y si alguna vez piensa en mí, maestra,
que dels vostres ullets blaus-------->que de sus ojitos azules
hi neixi sempre aquella pau---------->nazca siempre aquella paz
que feia un xic més dolça l'escola--->que endulzaba la escuela
i no se us faci un nus la gola------->y no se me atragante
dient: "què han fet... on han dut--->diciendo: ¿qué será de ellos... dónde estarán
el meu grapat de menuts..."--------->mis pequeños...?
MÁS SERRAT
Perquè vós no sabíeu, mestra,------>Porque usted no sabía, maestra
que el món és el mateix...---------->que el mundo es el mismo...
que l'home és el mateix...---------->y el hombre también...
i no és el mateix,------------------>pero no es lo mismo,
l'olor de vostè,--------------------->el olor a usted,
ai! mestra,-------------------------->¡ay!, maestra,
que l'aire del carrer.-------------->que el aire de la calle.
|
| MÁS SERRAT |
SUSCRIBIRME AHORA A ERASELETRAS
